Edmund d'Anglaterra

Edmund d'Anglaterra
	;
Nom original	(en) Edmund Crouchback
Biografia
Naixement	16 gener 1245 ; Londres
Mort	5 juny 1296 (51 anys); Baiona
Sepultura	abadia de Westminster
Lord Majordom Major
Activitat
Ocupació	polític
Carrera militar
Conflicte	Novena Croada
Altres
Títol	Comte
Família	Dinastia d'Anjou
Cònjuge	Blanca d'Artois ; Aveline de Forz (en) (1269 (Gregorià)–)
Fills	Tomàs de Lancaster; ( Blanca d'Artois); John of Lancaster (en) ; ( Blanca d'Artois); Henry de Lancaster; ( Blanca d'Artois); Mary Plantagenet (en) ; ( Blanca d'Artois)
Pares	Enric III d'Anglaterra i Elionor de Provença
Germans	Eduard I d'Anglaterra, Margaret d'Anglaterra, Beatriu d'Anglaterra i Katherine d'Anglaterra

Conegut com Edmund Crouchback (Londres, 16 de gener, 1245 - Baiona (França), 5 de juny, 1296), comte de Lancaster, Leicester i Derby^[1] va ser membre de la Casa de Plantagenet. Va ser el segon fill supervivent del rei Enric III d'Anglaterra i Elionor de Provença. En la seva infantesa va tenir una reclamació sobre el Regne de Sicília; tanmateix, mai hi va governar. Li van concedir totes les terres de Simon de Montfort l'any 1265, i des de 1267 va rebre el títol de comte de Leicester. En aquell any també va començar a governar Lancashire, però no va prendre el títol de comte de Lancaster fins al 1276.

Entre 1276 i 1284 va governar els comtats de Champagne i Brie amb la seva segona esposa Blanca d'Artois,la qual els habia aportat com a dot, en nom del seu fill Joan, i va ser descrit als rotlles de patents anglesos com a comte de Lancaster i Champagne.^[2] El seu sobrenom, "Crouchback", pot ser una corrupció de "crossback" i es refereix a la seva participació en la Novena Croada.^[3]

Va servir lleialment al seu germà Eduard I, distingint-se a les guerres amb França i Escòcia. Encarregat de l'ambaixada de la de França (1294), va negociar amb Felip el Bell, i al principi de la guerra de la Guyena va obtenir el càrrec de lloctinent de la Gascunya, i es va proposar de marxar sobre Bordeus, empresa que li va impedir de realitzar Robert III d'Artois, davant de qui va haver de retrocedir.

↑ Richardson, Douglas. Ascendència Plantagenet: un estudi en famílies colonials i medievals, vol. II, 2a ed. (2011), pàgs. 328-332. [bio. de Sir Edmund d'Anglaterra, comte de Lancaster, Leicester i Derby, va morir a Baiona el 5 de juny de 1296] (l'autor afirma: “L'any 1266 se li va concedir l'honor de Derby, perdut per Robert de Ferrers, pel qual es va convertir en comte de Derby.”)
↑ Chisholm, Hugh, ed. (1911). "Edmund, Earl of Lancaster". Encyclopædia Britannica. 8 (11th ed.). Cambridge University Press. pp. 948–949.
↑ Simon Lloyd, "Edmund, primer comte de Lancaster i primer comte de Leicester (1245–1296)", Oxford Dictionary of National Biography (Oxford University Press, 2004; edició en línia, gener de 2008).

[Edmund,_I-1] Richardson, Douglas. Ascendència Plantagenet: un estudi en famílies colonials i medievals, vol. II, 2a ed. (2011), pàgs. 328-332. [bio. de Sir Edmund d'Anglaterra, comte de Lancaster, Leicester i Derby, va morir a Baiona el 5 de juny de 1296] (l'autor afirma: “L'any 1266 se li va concedir l'honor de Derby, perdut per Robert de Ferrers, pel qual es va convertir en comte de Derby.”)

[Edmund,_II-2] Chisholm, Hugh, ed. (1911). "Edmund, Earl of Lancaster". Encyclopædia Britannica. 8 (11th ed.). Cambridge University Press. pp. 948–949.

[Edmund,_III-3] Simon Lloyd, "Edmund, primer comte de Lancaster i primer comte de Leicester (1245–1296)", Oxford Dictionary of National Biography (Oxford University Press, 2004; edició en línia, gener de 2008).

[1]

[2]

[3]